Cap petó per a la mare

Òscar Gatmaula no és el que anomenaríem un nen exem- plar. Odia dutxar-se, portar roba neta i planxada, fer els deures i, per sobre de tot, les carantoines asfixiants d’una mare que segueix tractant-lo com si fos un nadò. A en Òscar el que li agrada de debò és llegir còmics d’amagatotis, esvalotar la classe de la senyoreta Ronroncilla amb pols pica-pica, jugar a futbol amb els seus amics i esbatussar-se amb ells a la primera de canvi. Com es pot mantenir aquest paper de nen rebel i milhomes si a casa volen que semblis un gatet de postal i no paren de petonejar-te? Un dia o altre haurà d’esclatar la crisi, és inevitable. L’espetec, violent i dolorós, possibilitarà que en Òscar conciliï la seva personalitat contestatària amb l’amor matern, que adoptarà formes d’expressió menys invasives.

L’adaptació fidel al còmic per part de Mathieu Sapin del relat il·lustrat del mestre Tomi Ungerer ens transporta a un món de gats humanitzats amb les seves formes—viuen en cases com les nostres, vesteixen com nosal- tres, van en cotxe, treballen en fàbriques, mengen en restaurants…— i també amb les relacions personals i familiars.