Esta ciclopedia ilustrada, destinada a convertirse en una obra de culto entre los fanáticos de las dos ruedas, también nos descubre que la bicicleta, gran invento de la humanidad, es más que un ingenio mecánico sencillo, silencioso y sostenible: es toda una filosofía de vida, una ética, un modo de estar en el mundo.
Con oído para el lenguaje y mano para ilustrar, Karin du Croo nos ofrece aquí algo más que una declaración de amor a la bicicleta: una declaración de principios. El ciclismo y la filología recreativa pueden hacer grandes cosas juntos. Pero esta selección de voces, a media etapa entre el diccionario y la enciclopedia, no se limita a los términos de uso común entre la tribu: también recoge palabras y expresiones del registro particular de la autora, o de su grupeta.
Te esperamos el jueves 25 de mayo en Llibreria Finestres a las 19:00 h.
¡Gana uno de nuestros libros! 📚 🦊
Solo tienes que elegir cuál prefieres.
Es muy sencillo. Pica en este enlace: https://bit.ly/SorteoZR, regístrate y participa de los sorteos.
Tienes tiempo hasta el próximo viernes 14 de abril.
¡Buena lectura!
¡Y mucha suerte! 🍀
*Promoción válida en todo el territorio español.
Vine al Món Llibre, el festival literari per a nens i nenes que no us podeu perdre!
Aquest dissabte 15 d’abril, a l’Auditori del CCCB, riurem sense parar amb les aventures del duet inseparable que molts ja coneixeu: en Drac i el seu superamic!
Quin és el secret de la seva amistat? Santi Rovira ens ajudarà a descobrir-ho en aquest contacontes musical.
T’hi esperem!
De quantes maneres es poden divertir plegats un drac i el seu superamic?
Us convidem al Contacontes musical Tot és possible amb el meu drac, juntament amb Santi Rovira, que ens narrarà totes les experiències que viuen aquests dos personatges mentre descobreixen el secret que fa tan especial aquesta amistat.
No hi faltaran les rialles!
Els esperem aquest dissabte 25 de març a les 11:30h a la Llibreria La Petita (Carrer de Llull, 173, 08005 Barcelona).
Com serà el més enllà?
Per Àgata Losantos, Faristol, febrer de 2023.
Per als qui hem assassinat el nostre nen interior no és fàcil ficar-nos dins la ment infantil. En canvi, autors com Shinsuke Yoshitake ho aconsegueixen amb cada nou llibre. Com serà el més enllà?, malgrat tractar un tema tan delicat com la mort d’un ésser estimat, torna a transmetre aquella capacitat d’amoïnar-se per les coses realment importants, com ara en què et vols reencarnar o quina mena de souvenirs es podrien fer perquè no ens oblidin un cop morts, i tot seguit anar a gronxar-se per fer pràctiques de vol per quan et toqui anar al cel.
L’àlbum es basa en la troballa d’un quadern en què l’avi mort apuntava els seus plans pòstums. Cada doble pàgina és una hilarant i enginyosa mostra d’escenaris i objectes relacionats amb aquest trànsit, des de cromos de record fins a dissenys de tombes, passant per les potencials tortures de l’infern.
Tanmateix, en Yoshitake humor no és sinònim de banalitat, i cap al final del llibre el narrador, net del finat, es pregunta sobre l’estat d’ànim amb què l’avi abordava la mort. És aquesta reflexió el que fa que aquest llibre sigui un bon company en moments de dol a la família, lluny d’altres productes edulcorats sobre avis meravellosos que trobarem a faltar.
L’autor japonès, de qui en català tenim editat un nombre d’obres considerable en diversos segells, segueix fidel al seu reconeixible dibuix caricaturesc i expressiu, amb una paleta de colors limitada, que omple cobertes, guardes i dobles pàgines.
Els textos, gràcies a la brevetat, la simplicitat d’un estil gairebé oral i la bona traducció, faciliten la lectura, i les diverses capes de significat –des de la comicitat de les escenes fins a la profunditat del missatge carpe diem– fan que l’àlbum sigui adequat des dels primers lectors fins als adults.
En el siglo XVI, Étienne de La Boétie escribió Discurso de la servidumbre voluntaria, uno de los primeros grandes alegatos contra el autoritarismo. Este ensayo, cuyo mensaje sigue vigente, nos incita a romper con nuestra pasividad y complicidad para empezar a imaginar nuevos contrapoderes.
Superabundans Haut ha creado unos potentes carteles callejeros que convierten las palabras del filósofo francés en una poderosa proclama. ¿A qué esperas para descargar el tuyo? Consíguelo aquí.
Torna la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre»! Fins al 30 de novembre, els nens i nenes que celebren el seu sisè aniversari aquest 2022 poden anar a la llibreria més propera i intercanviar un xec amb valor de 13 euros pel llibre que més els agradi. Aquesta iniciativa té com a objectiu que els més menuts descobreixin les llibreries i el plaer de la lectura.
És l’ocasió perfecta per perdre’s per les històries, aventures i misteris que amaguen els llibres. Nosaltres en proposem sis:
La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» és una acció de foment de la lectura dins del Pla de lectura del Departament de Cultura amb el Gremi de Llibreters de Catalunya. Per a més informació, es pot visitar la pàgina de l’Institut Català de les Empreses Culturals.
El més petit de tots
Per Lídia Penelo, Públic, 13 de març de 2022.
En plena Guerra Civil, Lola Anglada i Sarriera va escriure i il·lustrar El més petit de tots, publicat pel Comissariat de la Propaganda de la Generalitat de Catalunya el 1937. Es tracta d’un conte que advertia de les greus conseqüències de la guerra, subratllava els beneficis de la pau alhora que pretenia inculcar els valors republicans a la mainada com la igualtat, la llibertat, el respecte a la natura i al patrimoni. Per això es considera una mostra única de la lluita antifeixista i el catalanisme popular.
Vestit amb una granota d’obrer i la gorra frígia, aquest vailet sembla un milicià qualsevol, amb el puny esquerre alçat i duent una senyera a la mà dreta. Al conte es van narrant les escenes de la rereguarda del conflicte bèl·lic, i es van mostrant els valors republicans, a través d’onze relats independents. “És El més petit de tots, el fill de la revolució. Ha nascut com una guspira en la fornal on els nostres homes, tenaços i abnegats, forgen la gran obra humana i regeneradora de l’alliberació del nostre poble”, diu el primer capítol.
El 1936 el govern de Lluís Companys va crear el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, una oficina per difondre la causa catalana, internacionalitzar el conflicte bèl·lic i mantenir l’ànim de la població. Per això abans de convertir-se en un àlbum il·lustrat, El més petit de tots era una figureta feta per l’escultor Miquel Paredes. La campanya de El més petit de tots va ser una de les reeixides del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. De fet, l’estatueta de Miquel Paredes va tenir tant d’èxit que se’n van fer més de 100.000 còpies, que es venien a tres pessetes per sufragar despeses de la guerra i poder continuar la lluita.
“El més petit de tots va néixer com la mascota de la revolució i, gràcies a la seva popularització, va acabar esdevenint un símbol. Aquesta va ser una de les accions més creatives que va desenvolupar l’òrgan de propaganda i més representatives del seu esperit innovador”, explica la periodista Ester Boquera, autora d’una tesi doctoral sobre el Comissariat de Propaganda.
Amb motiu del 130è aniversari del naixement de Lola Anglada i Sarriera, l’Ajuntament de Barcelona i Libros del Zorro Rojo recuperen aquesta obra en una edició fidel a l’original que inclou dos assajos, un sobre Anglada i l’altre sobre la literatura infantil i juvenil durant la II República. Però, qui va ser Lola Anglada? Doncs nascuda a Barcelona el 1892, va ser la primera dona que es va guanyar la vida amb la il·lustració a Catalunya, i va enfocar la seva obra al públic infantil, com a dibuixant i escriptora de contes i novel·les. Se la considera una de les escriptores més rellevants de l’etapa de la preguerra. El 1914 va escriure, il·lustrar i editar el seu primer conte, Floriana. Poc després, va començar a col·laborar amb mitjans de comunicació com Diario de Barcelona o En Patufet, i fins i tot va crear un setmanari per a nenes, La Nuri. A banda, va il·lustrar obres d’Oscar Wilde, Charles Perrault i Lewis Carroll, entre d’altres.
El compromís polític la va dur a militar a la Unió Catalanista, a la UGT i al Sindicat de Dibuixants Professionals. Quan va descartar la via de l’exili es va instal·lar a la casa pairal a Tiana, i al ser una dona independent se la titllava de “roja separatista” i “pecadora”. Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombroses distincions com la Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Barcelona (1975), la Medalla del Foment de les Arts Decoratives (1980) i la Creu de Sant Jordi (1981). Lola Anglada va morir a Tiana el 1984, mantenint ferms els valors que la van empènyer a escriure El més petit de tots.
Amics
Per Emma Bosch, Faristol.
Amics, publicat el 2011 amb el títol original de Der große Hund (‘El gos gran’), ja va ser publicat en castellà, amb el títol Amigos, el 2015. Ara l’editorial el «tradueix» al català.
Aquest còmic sense paraules explica de forma amable i tendra l’inici d’una amistat. El guió d’Andrea Hengsen és ben senzill: un gos, atent a les necessitats d’un nen que té por de fer el camí tot sol a l’escola (ha de travessar un túnel i passar per davant d’un gos ferotge i d’un home malcarat endropit en un banc), es guanyarà la seva confiança fins a convertir-se en grans amics. Quan arriba el dia en què és el gos qui necessita ajuda, el nen serà capaç de donar-li un cop de mà.
Amb un dibuix senzill i expressiu, Béatrice Rodriguez juga molt bé amb les mides i la composició de les vinyetes utilitzant aquests recursos al servei del missatge, ja sigui per situar els personatges en els escenaris –amb més o menys detall segons sigui necessari–, o per centrar-se en les accions. Tot i la senzillesa dels dibuixos, els personatges són ben eloqüents i els joves lectors podran llegir perfectament la seva mímica facial i l’expressió corporal i identificar ràpidament què pensen, què senten i, fins i tot, què diuen.
Teresa Duran, a les seves classes, ens feia notar amb exemples de Jutta Bauer que, tot i que el vocabulari dels nens petits és molt limitat, no ho és el seu «vocabulari visual», que pot ser ben ric. A Amics, malgrat desconèixer paraules com «soledat», «angoixa», «espant», «por», «capficament», «desconfiança», «alleujament», «joia»…, els més menuts seran capaços de reconèixer visualment aquest ampli catàleg d’emocions gràcies a la bona feina de Rodriguez.
En definitiva, un llibre amable, afable i cordial sobre l’amistat, ideal perquè els infants s’iniciïn en el llenguatge del còmic.
Dents de cocodril
Per Pep Molist, Faristol.
És del tot evident que, en els nostres temps, el llibre infantil s’utilitza sovint per abordar hàbits, emocions, actituds… i oferir eines als adults propers als infants per entomar-les. En la seva elaboració, sovint hi ha qui oblida i deixa enrere la literatura, i acaba bastint un tractat, un manual o una eina frugal sobre el tema. No és el cas, però, d’aquests autors japonesos –l’escriptor Shoichi Nejime i l’il·lustrador Shinya Komatsu–, que amb la seva creació Dents de cocodril ens ofereixen una història original, fantàstica i literària que tracta la higiene dental. Una obra que els autors podríem adoptar com a llibre de capçalera a l’hora d’encarar-nos a l’objectiu o encàrrec de tractar un tema d’aquest tipus.
Nejime i Komatsu ens presenten un petit heroi que cada nit ha de raspallar les dents d’un cocodril gegant que viu sota de casa seva. La història relata com una nit, pas a pas i de forma molt acurada i meticulosa, porta a terme aquesta rutina. No hi ha portada, la història va al gra, comença i acaba amb una pàgina sense text, on la imatge situa al detall el personatge en el moment del dia i l’espai de casa seva. Tot el nucli de la història narra aquesta aventura diària, amb tots els elements, moviments i perills que comporta una tasca tan complicada. El diàleg i el joc entre el text i la il·lustració és variat i precís, i a cada pàgina es té la sensació que no hi ha cap element sobrer. Això sí, hi ha moltes picades d’ullet al lector, que, de ben segur, pateix per la sort i la integritat d’un protagonista que, amb tan poc espai, acabem sentint tan proper que fins i tot acabem apreciant-lo.
Dents de cocodril és un llibre àlbum per mirar, tornar a mirar i, a estones, somriure, en solitari o, especialment, en companyia.
Aquest robot soc jo ha guanyat el 17è Premi «Atrapallibres» en la categoria de 9 anys organitzat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat).
Aquest reconeixement ens fa especial il·lusió perquè són precisament els lectors, en aquest cas 7.499 nens i nenes d’arreu de Catalunya, els que han seleccionat l’àlbum de l’autor japonès Shinsuke Yoshitake, de qui també hem publicat Ser o no ser… una poma i No soc un monstre!.
Yoshitake ha aconseguit crear un àlbum conceptual amb un estil gràfic molt personal. En les seves reflexions destaquen l’honestedat, una gran dosi d’humor i un enginy desbordant. Aquest divertidíssim manual de psicologia i filosofia per a totes les edats planteja qüestions com la identitat, les emocions o el sentit de la vida.
Ja coneixeu aquesta col·lecció d’en Shinsuke Yoshitake? Si la resposta és negativa, correu a la vostra llibreria de barri. De ben segur que els seus àlbums us captivaran!
Ens omple de felicitat compartir amb tots i totes vosaltes que Dies com aquest ha estat nominat al Premi Llibreter 2022 en la categoria d’Àlbum Il·lustrat. Des de Llibres del Zorro Rojo volem agrair-vos —llibreries, lectors, mediadors…— l’acollida tan càlida que esteu donant a aquesta obra.
Traduït per Òscar Vendrell, aquest àlbum ens convida a veure el nostre entorn amb els ulls d’algú més petit. Les il·lustracions esplèndides d’Alice Gravier (ilustradora del popular La meva casa al bosc, 2019, LZR) i el text poètic d’Oriane Smith proposen als lectors un exercici d’observació a través d’un mateix paisatge que reflecteix dos mons, dues escales, dues perspectives.
Segons la comissió d’avaluació del Premi Llibreter d’enguany, «Dies com aquest és un llibre lluminós que tracta sobre la vida, sobre com l’afrontem en cada moment i la saviesa per gaudir-ne, acceptar-ne, descobrir-ne tresors. Sorprendre’ns i sobreposar-nos a les adversitats. Amb una il·lustració eloqüent i detallista aconsegueix obrir una finestra a la pluralitat, a l’univers dels altres i així ajudar-nos a entendre la complexitat i alhora la senzillesa de la vida i, sobretot, a xalar en les petites coses».
Si encara no el coneixeu, us convidem a veure el booktrailer que hem preparat i a descobrir aquesta obra que celebra la natura i el vincle inexorable entre el món humà i l’animal.
Jocs d’ahir per gaudir avui
Per Laia Sala, Núvol, 21 d’ abril del 2022
En una època en què la tecnologia condiciona les nostres vides, cada vegada és més fàcil veure els nens i les nenes enganxats a les pantalles. Però, com es divertien els infants quan la tecnologia era escassa, les joguines més simples, però la imaginació continuava present? Jocs d’ahir per gaudir avui és un recull de tots aquests jocs que han jugat els nostres avis i àvies durant la seva infància i que ara es recuperen en un llibre que busca apropar diferents generacions. Publicat per Libros del zorro rojo amb textos d’Estrella Borrego i il·lustracions de Pere Ginard.
Jugar en espais petits o complicats de la casa no és pas un repte per als més petits, que sempre estan disposats a transformar qualsevol racó en un espai d’aventura. Aquí tot s’hi val! Jugar al lavabo, al passadís o aprofitar cada racó del menjador és vàlid si tens uns bons companys de joc i molta imaginació. És per això que trobarem jocs tan curiosos com jugar el tir al plat a una galleda dins del lavabo, fer una cursa d’ous al menjador o fer una torre amb llumins sobre una ampolla. Propostes molt diverses i entretingudes ideals per jugar en qualsevol moment d’avorriment o un dia de pluja.
Un quadern que no es queda curt i també inclou diferents passatemps, manualitats, endevinalles i ombres xineses perquè puguis entretenir-te sol en cas que no trobis cap company de joc. A més a més també hi trobarem dos taulells de jocs de taula per jugar a jocs de taula amb família o amics.
L’il·lustrador Pere Ginard ha fet servir una tècnica collage amb retalls de revistes antigues i catàlegs d’època per donar un toc vintage que ens remet a l’acolorit cel·luloide del primer cinema. Així, les il·lustracions mostren molt bé aquesta essència de jocs antics, però a la vegada continuen sent atemporals. La seva finalitat encara és passar-s’ho bé.
Nos llena de ilusión invitaros a la presentación de El año de la rata, con Mariana Enriquez y Dr. Alderete, en la librería La Central del Raval en Barcelona, que tendrá lugar el próximo lunes, 28 de marzo, a las 19:00 (hora España). La editora Daniela Demarziani moderará el encuentro.
Una de las voces más sorprendentes de la literatura actual y la impactante obra gráfica del ilustrador latinoamericano se unen en esta crónica gráfica y distópica a mitad de camino entre la realidad y la más absoluta ficción. Una lectura fascinante y desconcertante, en la que la fantasía y lo sobrenatural penetran en nuestras vidas cotidianas.
La entrada es libre hasta completar el aforo, pero, si queréis aseguraros vuestra plaza, podéis inscribiros en la web de La Central. Todas aquellas personas que estéis fuera de Barcelona, tenéis la opción de seguir la presentación virtualmente a través de este enlace.
El quiosc
Per Clara Berenguer Revert, Faristol
Anete Melece treballava com a creativa en una agència de publicitat. Després de molts anys d’estabilitat laboral, va decidir que havia arribat el moment de fer alguna altra cosa, d’arriscar i començar de nou. És així com va renunciar a la feina per centrar-se en un màster d’animació i il·lustració. El treball final d’aquest va ser The Kiosk (Virage Film, 2013), un curtmetratge guardonat amb nombrosos premis i del qual ara neix aquest àlbum.
Publicat originalment en letó, i traduït al català per Francesc Massana, El quiosc és un retrat amable d’Olga, una dona literalment atrapada al seu lloc de treball que dia rere dia tracta de vèncer la monotonia vital envoltada de dolços, revistes i periòdics i també dels seus clients; una dona que saluda amb cura i sap exactament allò que cadascú necessita. Als vespres, quan plega, però, Olga sempre està cansada, sobretot de no poder sortir del quiosc; per això, llegeix sobre indrets llunyans i mars perduts fins que, de sobte, un fet inesperat ho capgirarà tot.
Les il·lustracions de Melece, amb una tècnica mixta que combina pintura acrílica i llapis, tan acolorides i expressives, conviden a l’optimisme, a fer d’un inconvenient una oportunitat. Amb tot, que no us enganyi l’eufòria del missatge, perquè aquest no és un àlbum d’autoajuda. El quiosc és una publicació que encisa. Una edició que té cura de tots els detalls, amb una coberta amb un enginyós encuny que obri una finestra cap a un petit racó del món habitat per un personatge ben peculiar i altres secundaris que també ho són. Una narració ben tramada, que sorprèn i emociona, i unes imatges que enganxen, tant pel que conten com per com ho conten. Un àlbum, en definitiva, per passejar-s’hi, tot i les dimensions reduïdes d’aquest cubicle.
Aquest llibre és de GOSSOS
Per Teresa Duran Armengol, Faristol
Si s’observen atentament les guardes d’aquest àlbum il·lustrat a dues tintes, ja es pot remarcar que enmig de tants gossos hi ha una bestiola que hi desentona, de llargues orelles, cua curta i arrodonida, amb samarreta de ratlles. En girar full i mirar la portadella ja es podrà llegir que també els gossos es pregunten què hi fa un conill a la coberta. Però a la pàgina següent el suposat conill afirma que és un ca i que, com a tal, té tant dret a jugar amb aquella colla de gossos com a assegurar que és ben bé com la resta.
És un malentès? És un joc dels disbarats? És un al·legat antiracista? O és, senzillament, un bon àlbum per fer riure una estoneta els lectors i lectores que el tindran entre mans? De fet, a ells els pertocarà decidir què és el ninot de la portada: gos o conill?
Perquè repte rere repte, prova rere prova, la bestiola en qüestió s’haurà d’esforçar molt perquè els seus oponents (i val a dir que no s’assemblen gens entre si) l’acceptin com un més de la colla.
Tant el text, concís i ple de frases interrogatives, com el dibuix, de traç espontani i gruixut, tenen la seva gràcia, i la parella d’autors canadencs saben treure profit d’una anècdota mínima per obtenir un llibre força interessant a partir de l’axioma aquell que diu que «les aparences enganyen».
Serafina. L’aniversari
Per Emma Bosch, Faristol
Serafina. L’aniversari és un preciós àlbum coral sense paraules per als més petits. El llibre té totes les característiques d’aquesta modalitat d’àlbums: les pàgines són de cartró, és de grans dimensions i està farcit de personatges (per això l’etiqueta «coral»). A la coberta posterior té l’habitual resum que contextualitza la història i encapçala un catàleg dels personatges més destacables (amb els seus noms a sota per poder anomenar-los), i també hi apareixen alguns objectes que s’hauran de trobar en les pàgines a manera de llibre-joc. Aquestes són estratègies que els autors utilitzen perquè el lector rellegeixi l’obra i així, en cada relectura, vagi descobrint les diferents subtrames.
El fil narratiu explica com transcorre el dia de l’aniversari de la Serafina des que ella i els seus amics es desperten, es fan la toaleta, esmorzen i preparen la festa de celebració tot cuinant i decorant l’espai, fins a l’hora d’acomiadar els convidats, després d’haver menjat, ballat i jugat a la sala d’estar i al jardí. D’aquesta manera es poden veure totes les estances d’aquesta casa plena de vida i color, una casa on regna l’harmonia i la joia de viure en llibertat.
Albertine ja havia publicat un àlbum coral junt amb el seu company Germano Zullo al 2008, A la playa! (Anaya, 2009), on una mare busca desesperadament la seva filla en una platja abarrotada. Amb Serafina. L’aniversari, l’autora introdueix el petit infant en un món de fantasia quotidiana o de quotidianitat fantàstica on conviuen éssers ben diversos i on es poden reconèixer els trets propis d’aquesta il·lustradora en la caracterització dels personatges, el disseny d’estampats, la vegetació floral…
Serafina. L’aniversari és ideal per iniciar l’infant en l’escala de títols que conformen l’univers d’aquesta reconeguda autora –guanyadora l’any 2020 del Premi Hans Christian Andersen–, que, amb el seu estil personal i ple d’humor, transmet missatges ben profunds, que el poden acompanyar fins a l’edat adulta: La playa (Anaya), Marta vuelve a casa (Siruela) Dadá (Ekaré), Els ocells (Libros del Zorro Rojo), El presidente del mundo (La Marca), Los rascacielos (Libros del Zorro Rojo), La rumeur de Venise (La Joie de lire), Circus (A pas de loups), Bimbi (Limonero), Disfraces (Libros del Zorro Rojo), Mi pequeño (Limonero)…
Vegetarià?
Per Teresa Duran Armengol, Faristol
Atenció: aquest és un llibre polèmic!
Un dissabte que en Romà Sucapà (molt bona traducció de Garcia Llorca) s’està sol a casa mirant els superherois de la tele, dues gallines severes truquen a la porta i s’enduen el marrec, ciutat enllà, fins a un indret on una pila d’animals l’estan esperant per jutjar-lo, acusant-lo d’haver-se cruspit, al llarg dels seus vuit anys, una quantitat precisa i escrupolosament anotada per les bèsties del tribunal de carn, ous i fins i tot bastonets de peix. Resultat: culpable!
Rescatat in extremis per un hàmster amical, la família d’en Romà decideix, el diumenge, que es faran vegetarians, fins que dues pastanagues…
Arguments a favor d’aquest àlbum: l’enginy de la il·lustració, que sap caracteritzar d’una manera adient els personatges en cada situació; l’agilitat del text, que el fa molt adequat per ser llegit (i, per tant, compartit) en veu alta; el final obert, que permetria recomençar la peripècia des d’un altre vessant…
Arguments en contra d’aquest àlbum: a l’edat lectora dels destinataris la tria dels aliments que menjaran no és responsabilitat seva; la sensació de culpabilitat que plana damunt del protagonista durant tota l’obra és fàcil d’encomanar als lectors; el registre irònic del relat pot quedar fora de l’abast dels infants; el fet que qui salva el noiet sigui un animal domèstic a qui ell ha deixat en llibertat podria (i això també ho diem in extremis…) induir a deixar anar a la intempèrie qualsevol animal domèstic que els lectors tinguin a casa…
En resum: aquest és un llibre d’humor que contribueix a plantejar-se interrogants sobre els hàbits alimentaris de cadascú, però que, a segons qui, li pot fer molt poca gràcia.
Parlo com el riu
Per Sergi Portela, Faristol
Parlo com el riu és llum, un llibre que ens descobreix una història plena de sensacions no amb la voluntat de trobar un mètode màgic per resoldre un problema o una didàctica exemplar com la que molts adults malauradament encara volen atribuir a la literatura amb què els infants ja es poden sentir interpel·lats. Aquest llibre és una experiència plàstica que empra la paraula, la pintura i el suport físic del llibre; la seva gran arma és la seqüenciació que s’obre camí quan passem la pàgina.
Parlo com el riu recull l’experiència d’un infant davant el seu tartamudeig, que li provoca un bloqueig físic i mental. Cada dia és un repte, perquè emetre sons articulats se li converteix en una càrrega personal que li dificulta encaixar al món. El llibre ens parla de l’acceptació individual i també de la societat que formem, perquè no ens imaginem com és d’important la nostra actitud davant una realitat com aquesta, que afecta moltes persones i que és tan normal com la vida mateixa.
I tota aquesta idea la transmet el poeta Jordan Scott, amb la traducció d’Antoni Garcia Llorca, que fa que el text flueixi de manera poètica. Les paraules no estan de més, sinó que multipliquen sensacions, i com gotes d’aigua formen un text sinuós que es fa dolç en la lectura fins i tot quan ens trobem davant dels moments amargs. El text arriba sense semblar artificial, ens trobem davant la declaració sincera de l’escriptor de la seva vivència personal.
I què dir de les il·lustracions de Sydney Smith? Ja ens va meravellar en un altre llibre publicat per aquesta editorial, Perdut a la ciutat, una obra mestra. Smith opta per una il·lustració molt pictòrica on les aiguades de les aquarel·les potencien el missatge i el camí sensorial del protagonista. Ens trobem davant d’imatges orgàniques i de pinzellada lliure on es prescindeix de la línia per mostrar les formes mitjançant la llum. Els colors responen a l’arbitrarietat i rebel·lia de l’aquarel·la, i ens acosten a l’ànim difuminat del protagonista. Les fesomies i els rostres no estan definits, i ens podem veure reflectits nosaltres mateixos en els personatges que envolten el protagonista i que potser no el comprenen. I quedem encegats per la llum, la llum del sol al riu, que ens connecta amb els moments de solitud, i quasi d’existencialisme davant la vida, que segur que hem viscut totes i tots en algun moment en major o menor grau.
El llibre ens mostra que en l’àlbum hi ha altres maneres de representar. També, i potser, ens trencarà alguns estereotips davant d’una maquetació atípica.
No deixeu de gaudir-lo.
L’anarquia explicada als infants
Per Arantxa Bea, Faristol
Resulta curiós llegir, l’any 2021, L’anarquia explicada als infants, un pamflet llibertari escrit i publicat el 1931 pel malagueny José Antonio Emmanuel. L’extrema candidesa d’alguns plantejaments, com que la vida és bellesa, justícia, pau i benestar; l’inquietant maniqueisme d’altres –la bondat profunda i natural del proletari enfront de la roïndat congènita dels militars i dels religiosos–, o el contrast insalvable entre una ideologia que proclama la pau i que defensa el llibre, el treball i la paraula com a armes, i les bombes i assassinats perpetrats per grups anarquistes a finals del segle XIX i principis del XX –és emblemàtica la fotografia de Frederica Montseny amb pistola en un míting a la Monumental de Barcelona– conviuen amb fets i principis que han calat en l’Occident del segle XXI: la importància de la raó i de la ciència enfront d’obscurantismes de qualsevol tipus, la confiança en l’educació i la necessitat d’una alfabetització que arribe a tothom. Les biblioteques populars i escolars, els ateneus llibertaris i les universitats populars per a l’alfabetització dels adults són, si més no en part –com recorda la «Nota a l’edició»–, herència de l’anarquisme.
Quasi de col·leccionista per la perfecció i la cura amb què està realitzada, aquesta edició conserva l’aire de les publicacions dels anys trenta del segle passat per la tipografia i els detalls gràfics que encapçalen cada capítol; pels gravats de Delfina Estrada i Victòria Volpini –les artistes de Fábrica de Estampas–, nou il·lustracions que acompanyen els postulats àcrates que cal assumir per fer-se digne de l’anarquia: ajudar, fer costat, copiar la bellesa, laborar, estudiar, estimar, protegir, conrear, no tenir esclaus i treballar. Cada imatge inclou el lema corresponent, fet que, juntament amb la rigidesa i la senzillesa intencionada de les figures i el joc de tres tintes de les escenes, recorda l’estètica dels cartells polítics republicans. També en la traducció de Xavier Valls i Guinovart es percep la retòrica i el discurs edificant de José Antonio Emmanuel: «Hem buscat un català entre contemporani i d’aquell moment, amb esquitxos d’usos obsolets, fora de la norma o castellanitzants, però testimoniats, que aspiren a donar color, regust i intensitat, i a transmetre l’alè de l’autor.»
D’aquest ideari resumit i explicat per a xiquets, ens quedem amb la defensa de la llibertat de l’individu i amb el fervor pels llibres. La lectura no salva, com pensaven aleshores els anarquistes, però ajuda.
