L'anarquia explicada als infants - Libros del Zorro Rojo

Noticias

L’anarquia explicada als infants

L’anarquia explicada als infants

Per Arantxa Bea, Faristol 

Resulta curiós llegir, l’any 2021, L’anarquia explicada als infants, un pamflet llibertari escrit i publicat el 1931 pel malagueny José Antonio Emmanuel. L’extrema candidesa d’alguns plantejaments, com que la vida és bellesa, justícia, pau i benestar; l’inquietant maniqueisme d’altres –la bondat profunda i natural del proletari enfront de la roïndat congènita dels militars i dels religiosos–, o el contrast insalvable entre una ideologia que proclama la pau i que defensa el llibre, el treball i la paraula com a armes, i les bombes i assassinats perpetrats per grups anarquistes a finals del segle XIX i principis del XX –és emblemàtica la fotografia de Frederica Montseny amb pistola en un míting a la Monumental de Barcelona– conviuen amb fets i principis que han calat en l’Occident del segle XXI: la importància de la raó i de la ciència enfront d’obscurantismes de qualsevol tipus, la confiança en l’educació i la necessitat d’una alfabetització que arribe a tothom. Les biblioteques populars i escolars, els ateneus llibertaris i les universitats populars per a l’alfabetització dels adults són, si més no en part –com recorda la «Nota a l’edició»–, herència de l’anarquisme.

Quasi de col·leccionista per la perfecció i la cura amb què està realitzada, aquesta edició conserva l’aire de les publicacions dels anys trenta del segle passat per la tipografia i els detalls gràfics que encapçalen cada capítol; pels gravats de Delfina Estrada i Victòria Volpini –les artistes de Fábrica de Estampas–, nou il·lustracions que acompanyen els postulats àcrates que cal assumir per fer-se digne de l’anarquia: ajudar, fer costat, copiar la bellesa, laborar, estudiar, estimar, protegir, conrear, no tenir esclaus i treballar. Cada imatge inclou el lema corresponent, fet que, juntament amb la rigidesa i la senzillesa intencionada de les figures i el joc de tres tintes de les escenes, recorda l’estètica dels cartells polítics republicans. També en la traducció de Xavier Valls i Guinovart es percep la retòrica i el discurs edificant de José Antonio Emmanuel: «Hem buscat un català entre contemporani i d’aquell moment, amb esquitxos d’usos obsolets, fora de la norma o castellanitzants, però testimoniats, que aspiren a donar color, regust i intensitat, i a transmetre l’alè de l’autor.»

D’aquest ideari resumit i explicat per a xiquets, ens quedem amb la defensa de la llibertat de l’individu i amb el fervor pels llibres. La lectura no salva, com pensaven aleshores els anarquistes, però ajuda.