Els contes de la Mare Ossa
Per Bernat Cormand, Faristol. CLIJCAT. Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, 2018

Amb una quarantena d’obres publicades, Kitty Crowther té un treball d’un estil personal inconfusible i una originalitat sense límits, cosa que la va portar a guanyar el premi Astrid Lindgren de 2010, el reconeixement internacional de més prestigi en el camp de la literatura per a infants. Una vegada més podem gaudir d’aquest art a Els contes de la Mare Ossa, un àlbum infantil que acompanya el moment d’anar a dormir.

S’ha fet fosc i, ficat al llit i amb els ulls encara oberts, l’osset li diu a la Mare Ossa: «Mare, explica’m tres contes», i ella els hi explica fil per randa. En aquest ritual les rondalles, que recorden les que es narraven a la vora del foc, el fan viatjar fins al bosc tenebrós que hi ha a prop, on habiten bèsties, animals i criatures fantàstiques. La mare parla de la guardiana de la son, que cada vespre fa sonar el gong i els diu als animalons que és hora d’anar a dormir; també explica el conte de la nena que s’endinsa al bosc perquè vol collir un fruit blau fosc, però perd el camí per tornar a casa, i la història de Galderic, un senyor amb abric que viu al forat d’un arbre i que no aconsegueix agafar el son.

A l’autora li agrada aquest moment del dia, quan es fa de nit: il·lustrats per ella, podeu llegir la història del gnom que no dorm –el text és d’Astrid Lindgren–, o l’àlbum I doncs?, que acaba amb un «I ara tots a fer nones!». A Els contes de la Mare Ossa, sap transmetre aquesta atmosfera nocturna en què tot esdevé silenciós, ple de misteri, i t’aventures cap al desconegut. El color fúcsia, present en totes les escenes, ens hipnotitza i ens transporta a un món a cavall entre la realitat i el somni, on una infinitat de flors de formes i colors diferents i de textures vives omplen els voltants del sender que van seguint els personatges.

Es pot tenir la sensació que tot aquest univers tan ric no càpiga en un format petit –el que solen tenir les seves obres–, però sí, en aquest llibre tot hi encaixa molt bé. Celebrem, doncs, que puguem dir-nos «bona nit!» a la manera de Kitty Crowther.

–

Aconsegueix el teu exemplar aquí.