L'anarquia explicada als infants - Libros del Zorro Rojo

Noticias

SLIDE Anarquia CAT 01

L’anarquia explicada als infants

L’anarquia explicada als infants

Per Arantxa Bea, Faristol 

Resulta curiós llegir, l’any 2021, L’anarquia explicada als infants, un pamflet llibertari escrit i publicat el 1931 pel malagueny José Antonio Emmanuel. L’extrema candidesa d’alguns plantejaments, com que la vida és bellesa, justícia, pau i benestar; l’inquietant maniqueisme d’altres –la bondat profunda i natural del proletari enfront de la roïndat congènita dels militars i dels religiosos–, o el contrast insalvable entre una ideologia que proclama la pau i que defensa el llibre, el treball i la paraula com a armes, i les bombes i assassinats perpetrats per grups anarquistes a finals del segle XIX i principis del XX –és emblemàtica la fotografia de Frederica Montseny amb pistola en un míting a la Monumental de Barcelona– conviuen amb fets i principis que han calat en l’Occident del segle XXI: la importància de la raó i de la ciència enfront d’obscurantismes de qualsevol tipus, la confiança en l’educació i la necessitat d’una alfabetització que arribe a tothom. Les biblioteques populars i escolars, els ateneus llibertaris i les universitats populars per a l’alfabetització dels adults són, si més no en part –com recorda la «Nota a l’edició»–, herència de l’anarquisme.

Quasi de col·leccionista per la perfecció i la cura amb què està realitzada, aquesta edició conserva l’aire de les publicacions dels anys trenta del segle passat per la tipografia i els detalls gràfics que encapçalen cada capítol; pels gravats de Delfina Estrada i Victòria Volpini –les artistes de Fábrica de Estampas–, nou il·lustracions que acompanyen els postulats àcrates que cal assumir per fer-se digne de l’anarquia: ajudar, fer costat, copiar la bellesa, laborar, estudiar, estimar, protegir, conrear, no tenir esclaus i treballar. Cada imatge inclou el lema corresponent, fet que, juntament amb la rigidesa i la senzillesa intencionada de les figures i el joc de tres tintes de les escenes, recorda l’estètica dels cartells polítics republicans. També en la traducció de Xavier Valls i Guinovart es percep la retòrica i el discurs edificant de José Antonio Emmanuel: «Hem buscat un català entre contemporani i d’aquell moment, amb esquitxos d’usos obsolets, fora de la norma o castellanitzants, però testimoniats, que aspiren a donar color, regust i intensitat, i a transmetre l’alè de l’autor.»

D’aquest ideari resumit i explicat per a xiquets, ens quedem amb la defensa de la llibertat de l’individu i amb el fervor pels llibres. La lectura no salva, com pensaven aleshores els anarquistes, però ajuda.