L’entrada de Crist a Brussel·les

Per Ángel Burgas, Blog Llibres al replà, 2018

Aquells que seguiu aquest ressenyador, us haureu adonat de la tirada que té cap a àlbums il·lustrats que referencien (es basen en, sorgeixen a partir de, homenatgen o indaguen en) obres, autors/es, o estils de l’art. Clàssic o contemporani. És una de les meves passions; vinc d’una formació universitària artística i jo mateix m’hi he dedicat en una temporada de la meva vida creativa. Les relacions entre l’art i la il·lustració, especialment en els àlbums, és un dels meus temes predilectes. En aquest mateix bloc en podeu trobar bones mostres i en faig referència a pràcticament totes les meves ressenyes.

Dit això, saber que Zorro Rojo publicava un àlbum de l’italià Andrea Antinori generat a partir d’una obra del belga James Ensor (Ostende 1860-1949), em va cridar poderosament l’atenció. Es tracta d’una de les obres més conegudes d’Ensor, “L’entrada de Crist a Brussel·les”, pintada el 1888 i que es troba al Museu Paul Getty a Califòrnia. Que la pintura esmentada és la base de la història que narra i il·lustra Antinori és més que evident, i no només en el títol de l’àlbum (que, com veieu, és el de l’obra) sinó en la reproducció, al complet o al detall, de la pintura que apareix 5 vegades entre les seves pàgines. En les dues primeres, l’obra d’Ensor és reproduïda dins d’un marc dibuixat per l’il·lustrador i està sent observada per un personatge dibuixat en blanc i negre. Ens trobem dins d’un museu, doncs, i en certa manera la ficció (el dibuix) es disposa a “entrar” dins del quadre. Un dels aspectes que em resulten més interessants és la manera com Antinori ha seqüenciat aquesta relació realitat (quadre)/ ficció (la seva història): després de 4 imatges d’Ensor (l’espectador s’hi va apropant, com si cada cop hi estigués més a la vora), entrem en el món de l’autor a través de paisatges (muntanya, desert, mar, ciutat) i personatges dibuixats a partir dels que apareixen al quadre original.

Tant al quadre com a l’àlbum, Crist arriba a la capital belga damunt d’un ase igual que ho va fer a Jerusalem segons les Escriptures, però en una època contemporània (ja hi ha monuments, i edificacions, i mitjans de transport, i instruments musicals, i micròfons i fins i tot socialisme!). Els habitants de Brussel·les, comandats per l’alcalde, preparen la benvinguda a Crist i organitzen activitats, actes socials i àpats per a reverenciar-lo. A la il·lustració número 25 torna a aparèixer Ensor, en aquest cas només el seu nom escrit en un sobre: se’l convida a la festa de benvinguda de Crist a la ciutat. No només a ell: també s’hi convida al pintor René Magritte (posterior a Ensor) i a d’altres belgues prominents. L’obra real d’Ensor torna a aparèixer a la imatge número 31, quan esdevé l’entrada definitiva i, ara sí, podem reconèixer en la pintura moltes de les figures que Antinori ha recreat per explicar-nos aquesta deliciosa Parade.

Perquè l’àlbum és un goig del principi al final. L’autor ens mostra i ens parla d’un munt de coses a través del seu homenatge a Ensor. Primer de tot constata la modernitat de la pintura del belga, la seva riquíssima complexitat i les seves múltiples lectures (també polítiques i socials). Ho fa amb un dibuix senzill i net amb llapis de colors aquarel·lables i grafit; una paleta amplíssima i molt colorista; amb figures surrealistes, expressionistes i fantasioses (moltes extretes directament de l’obra d’Ensor) i algunes perspectives espectaculars com la del teatre en picat, la del mar o la de la gran lluna. Resulta un plaer perdre’s entre la gentada i els espais. Em recorda (ja ho fa la pròpia obra d’Ensor) la coneguda Fasnacht del Carnaval de Basilea (Suïssa) amb les seves màscares exagerades i les seves bandes de música. I sí, tot plegat té un aire de gran carnestoltes, de celebració de la vida a peu de carrer; aire de comunitat en estat joiós, de barreja multicultural i intergeneracional; aire de confluència de voluntats i de recerca de llibertat…

Enteneu-me: en aquest cas i des de la nostra perspectiva política de país, és impossible no fer una referència al moment i les circumstàncies. És una casualitat que el llibre d’Antinori aparegui ara. Les manifestacions pacífiques i festives, la ciutat de Brussel·les i el clam d’una societat… És massa agosarat fer una comparació de Crist amb qui tots penseu, és clar. A més a més, ara ell ja no hi és, a Brussel·les! L’autor, que havia viscut una temporada a Barcelona, hi ha tornat per signar llibres aquest Sant Jordi 2018. Citaré un fragment de la darrera pàgina del llibre: “I ara que la festa s’ha acabat? Si hem de jutjar per la situació, sembla que ha arribat l’hora de marxar! (…) i tota la resta s’han adjudicat un ase cadascú i s’acomiaden de Brussel·les per anar-se’n Déu sap on”.

–

Aconsegueix el teu exemplar aquí.