Origen Extres
A continuació oferim una relació de diferents fonts d’informació per a mediadors que vulguin usar el llibre a l’aula, famílies o simplement per a lectors curiosos que desitgin saber més sobre els pobles originaris i els temes plantejats en ORIGEN.
En aquest llistat, es poden trobar des de pòdcasts, revistes o blocs fins a propostes de documentals, pel·lícules, articles i altres enllaços d’interès.
Organitzacions no governamentals
Organització de drets humans que treballa amb els pobles dels boscos de tot el món per garantir els seus drets sobre les seves terres i els seus mitjans de vida.
Grup Internacional de Treball sobre Assumptes Indígenes (IWGIA)
Des de 1968, ha cooperat amb organitzacions indígenes i institucions internacionals per promoure el reconeixement i la implementació dels drets dels pobles indígenes.
Organització sense ànim de lucre amb seu als EUA que fa costat a comunitats, col·lectius i institucions que defensen la tutela indígena dins d’entorns bioculturals.
Organització Internacional del Treball (OIT)
Ha estat compromesa amb les qüestions relacionades amb els pobles indígenes i tribals des dels anys 1920. És responsable del Conveni sobre pobles indígenes i tribals, 1989 (núm. 169), l’únic tractat internacional obert a la ratificació que s’ocupa exclusivament dels drets d’aquests pobles.
Coalició mundial constituïda per més de 150 organitzacions dedicades a fomentar els drets a la terra i els recursos, amb l’orientació i l’impuls dels mateixos Pobles Indígenes, els Pobles Afrodescendents i les comunitats.
Col·labora amb els pobles indígenes per fer campanya, pressionar i recolzar en la defensa dels seus drets territorials.
The International Work Group for Indigenous Affairs (IWGIA)
Organització global de drets humans dedicada a la promoció, protecció i defensa dels drets dels pobles indígenes.
Iniciativa internacional que té com a objectiu contribuir a les lluites, reflexions i accions polítiques dels pobles, indígenes, pagesos i altres comunitats dependents dels boscos al Sud global.
Organització sense fins de lucre a Indonèsia. Establerta el 2003 per cinc professionals de l’educació i facilitadors comunitaris, Sokola col·labora amb els orang rimba per fer front als canvis i defensar els drets sobre la seva cultura i hàbitat.
Organització que ha exercit un paper important en la defensa dels drets dels ianomami i en la conscienciació sobre els desafiaments que enfronten, tant en l’àmbit nacional com internacional.
Revistes digitals i altres enllaços d’interès
Mitjà de comunicació que s’enfoca en temes relacionats amb la sostenibilitat, l’ètica i la responsabilitat social, així com l’humanisme i el canvi climàtic.
Revista digital d’ACCIONA, grup global de desenvolupament i gestió de solucions sostenibles d’infraestructures, especialment d’energia renovable.
Pàgina web amb notícies sobre conservació i ciències ambientals a Llatinoamèrica.
Lloc web especialitzat en promoure el diàleg intercultural sobre temes d’interès indígena i ambiental. Promogut per una associació Serveis en Comunicació Intercultural amb seu al Perú.
Unesco, s. f., «Programa de la UNESCO Enseñanza y aprendizaje para un futuro sostenible».
United Nations, 2008, «Declaración de las Naciones Unidas sobre los derechos de los pueblos indígenas».
Cherokee
Q’ero
Moken
Gitksan
Comisión Gubernamental Gitksan (GGC).
Evenki
Atles online dels evenki de Sakha-Yakutia de Lyengra
Ngāti Hau
Gitksan
Uru-chipaya
Documentals
Gorosito, A. M., Pueblos originarios, 2013.
Programa de diversos capítols de l’antropòloga amb alguns representants de diferents pobles indígenes d’Amèrica.
Inuit
Arnaquq-Baril, A., Angry Inuk, 2021.
Bijagó
Bueno, R., Reinas de Orango, 2023.
Mbuti
F., Molly, Mbuti: Children of the Forest, Pyramid Media, 2014.
Menció d’Honor en el Forests Short Film Festival.
Q’ero
Cosmovisión andina, Instituto Pachayachachiq, 2022.
Anangu
The Men of the Fifth World, Planet Doc Full, 2016.
Wayú
Somos wauyuu, Venezuela Nueva, 2011
Bribri
The indigenous bribri women, Mongabay, 2021.
Orang Rimba
Riza, R., The Jungle School, Miles Films, 2013.
Sami
Larsen, E., The Reindeer People, National Geographic, 2014.
I Am An Indigenous Reindeer Herder, Goodful, 2021,
Uru-chipaya
Qnas Soñi (Hombres del Agua). Pueblo uru de Chipaya, Educación Sin Fronteras, 2013.
Documental en dos capítols.
Gitksan
U., Farhan, Our land. Our culture. Our laws: we are Gitksan, 2023.
Dongria Kondh
Mine – Story of a Sacred Mountain, Survival International, 2009
Blocs
De l’antropòloga i fotoperiodista Ana Boyé.
De l’antropòloga Noemí Villaverde.
Per a l’estudi dels pobles indígenes de Sibèria.
Pòdcasts
Fundación Indígena FS, Voces Indígenas.
Volvámonos Verdes, Elicura Chihuailaf “Los humanos pertenecemos a la naturaleza”, junio de 2022.
Articles i estudis
M., Dwayne (ed.), «El mundo indígena 2023», Bolivia, IWGIA, 2023.
del Cid Lucero, V. M., «Glosario de Ciencias Sociales y Pueblos Indígenas». Nicaragua, Revista Tulum, 2011.
UNICEF & FUNPROEIB Andes, Atlas sociolingúistico de pueblos indígenas de América Latina, 2009.
Organización Internacional del Trabajo (OIT), «Aplicación del Convenio sobre pueblos indígenas y tribales núm. 169 de la OIT: Hacia un futuro inclusivo, sostenible y justo», 2019.
Grupo de Trabajo CLACSO Educación e interculturalidad, «Celebrando las lenguas originarias de América», 2020.
Zolla, C. & Zolla Márquez, E., «Los pueblos indígenas de México, 100 preguntas». Ciudad de México, UNAM, 2004.
Colchester, M., «Salvando la naturaleza: pueblos indígenas, áreas protegidas y conservación de la biodiversidad», Naciones Unidas, Biblioteca Digital, 1994.
Bonilla, Ó. [et al.], «Retornar al origen: narrativas ancestrales sobre humanidad, tiempo y mundo», Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; Montevideo: UNESCO, 2022.
UNESCO, «Los Nómadas: una libertad condicional», 1994.
D., Gregorio. Breve historia de los indios norteamericanos. Madrid, Ediciones Nowtilus, 2009.
Anangu
Lee, A., Rainow, S., Tregenza, J., Tregenza, L., Balmer, L., Bryce, S., y Schomburgk, D., 2016, «Nutrition in remote aboriginal communities: lessons from Mai Wiru and the Anangu Pitjantjatjara Yankunytjatjara lands», Australian and New Zealand Journal of Public Health, 40(S1), S81-S88.
«Los anangu ganan la batalla al turismo», La Vanguardia, 26 d’octubre de 2019.
!Kung
«Diversos grups sant o boiximans viuen en les zones desèrtiques de Namíbia, Botswana i Angola. Els !Kung viuen en el desert de Kalahari en el nord-oest de Botswana, a la província de Quan-Cubanga en el sud-est d’Angola i en el nord-est de Namíbia. Els !Kung d’Angola viuen en els boscos oberts més tropicals.»
Extret de: «The !Kung Bushmen», Orville Jenkins, s. f.
Machado, A. Mª., «Cuando un diamante es más peligroso que un león. Los bosquimanos gana y gwi del Kalahari», Barcelona, Ecología Política, 15 de juny de 2007.
Marshall, L., «Los Bosquimanos Kung del desierto de Kalahari». En Llobera, J. R., Antropología política. Barcelona, Anagrama, 1979.
Tuàreg
«En les ruïnes corresponents al lloc de la tradició es troben unes quantes sepultures, en una de les quals arqueòlegs francesos han excavat les restes de dues dones de raça blanca.»
Extret de: «Tuàreg: nómadas del desierto», Zaragoza, Almendron, s. f.
Bribri
Castillo, B. D., «Oralidad, historia y cultura Bribri», República Dominicana, Revista Cultural Lotería, 2019.
Jara Murillo, C. V., «Gramática de la lengua bribri», Costa Rica, Escuela de Filología, Lingüística y Literatura Instituto de Investigaciones Lingüísticas Universidad de Costa Rica, 2018.
«Pronunciamiento nacional e internacional: Desde el territorio originario indígena Bribrí de Cabagra Consejo de Ancianos y ancianas Iriria JtechöWakpa», Costa Rica, Ditsö, 2013.
Q’ero
Castañeda Yapura, S. V. [et al.], «Tejiendo la vida. Los textiles en q’ero». Perú, Ministerio de Cultura de Perú. Dirección Desconcentrada de Cultura Cusco, 2019.
«Qeros, la última comunidad inca en Cusco», Perú, Boleto Machu Picchu, 2022.
Mendoza, R., «La nación Q’ero, “El ultimo ayllu de los incas”, es amenazada por la minería», Perú, Biodiversidad, 28 de junio de 2018.
Wissler, H. (2010). «Q eros, Perú: la regeneración de relaciones cosmológicas e identidades específicas a través de la música», Perú, Anthropologica, 2010.
Inuit
Sambo Dorough, D., «Los inuit y el medio ambiente ártico», Congreso Mundial de la Naturaleza de la UICN, 2020.
Cherokee
Tayac, G., «Los indígenas de Estados Unidos mantienen vivas sus tradiciones». CINTEOTL, Revista de Investigación en Ciencias Sociales y Humanidades, 2011.
Wayú
Aguilar, I. & Márquez, E., «El arte del tejido entre los hombres de la etnia Wayú de la Guajira colombo-venezolana». Bogotá, Fundación Universidad de América, 2006.
Bijagó
Bacurim, F. J. P., «A caminho de Unhocomo: um estudo sobre cosmologia Bijagó e a relação da vida com a norte», São Francisco do Conde, Instituto de Humanidades e Letras, Universidade da Integração Internacional da Lusofonia Afro-Brasileira, 2018.
Cardoso, A. (2010). «Saberes e práticas tradicionais da etnia bijagós e suas relações com a organização, a gestão e a conservação da biodiversidade na guiné-bissau», Brasil, Universidade Federal da Bahia, 2010.
Semedo, R. J., «Inventario sobre artesanías, danzas y cantos», República de Guinea Bissau, IMVF, 2015.
Simão Da Silva, A. [et al.], «Guiné-Bissau. A Reserva de Biosfera do arquipélago Bolama-Bijagós: um património a preservar», OAPN – Ministério da Agricultura, Alimentação e Meio Ambiente da Espanha / Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente de España, 2012.
Suárez, Á. G., «Reflexiones sobre el “matriarcado” Bijagó en Guinea–Bissau: un ejemplo de orden sociosexual igualitario». Córdoba (Argentina), Contra| relatos desde el Sur, 2017.
Juchiteca
«Juchitán de Saragossa és el centre econòmic i polític més important de la regió, on, al llarg de la història, s’han establert relacions de dominació amb altres pobles mitjançant mecanismes, com ara l’intercanvi econòmic desigual, el colonialisme regional, l’ocupació i explotació de terres i salines, etc.»
Extret de: Castaneira Yee Ben, A., «La Ruta Marena. Los Huaves en la Costa del Istmo Sur De Tehuantepec, Oaxaca (Siglo XIII-XXI). Territorios fluidos, adaptación ecológica, división del trabajo, jerarquizaciones interétnicas y geopolítica huave-zapoteca», Universidad Autónoma Metropolitana-Iztapalapa, Ciudad de México, 2008.
«Les festes principals del poble es diuen “Veles” i se celebren durant tot l’any, encara que gairebé totes es concentren el mes de maig, coincidint amb la sembra i l’inici del cicle agrícola. Es realitzen en honor a un sant, a un producte, a un ofici, a una família, a un nom o a un animal. La “Vela” és un gran ball que dura fins a l’alba, al qual acudeixen les dones amb el seu vestit típic, i on es menja, es beu i es balla en abundància. A l’endemà, se celebra una missa en honor al sant amb un esmorzar ofert pels majordoms i també es festeja la “rentada d’olla”. Les Veles titulars majors de finals de maig compten amb la “Regada de fruites” o “Regada de flors”, una desfilada de carros adornats amb flors que transiten per la ciutat, regalant objectes domèstics a la població (anteriorment eren fruites).»
Extret de: Miano, M. «Dimensiones simbólicas sobre el sistema sexo/género entre los indígenas zapotecas del Istmo de Tehuantepec (México)», Gazeta de Antropología, 2006.
Evenki
Lavrillier, A. & Gabyshev, S., «An Arctic Indigenous Knowledge System of Landscape, Climate, and Human Interactions», Alemania, Kulturstiftung Sibirien, 2017.
Tz’utijil
Cahuec del Valle, E. (ed.), «Historia y memorias de la comunidad étnica tz’utujil», Guatemala, Universidad Rafael Landívar, 1997.
Sami
Ahlness, E. A. y Gauto, M. G., «Decolonizar los espacios grises: el arte y la narración como activismo político de los samis», Ecología política, (57), pp. 62-67, 2019.
«Los samis en Finlandia». Suecia, The Sámi Parliament, 2008.
Marengo, M. G., «Los samis: construcción y reconocimiento de una cultura originaria del extremo norte de Europa», Filología. Gacetilla académica y cultural, 4(18), pp. 10-16, 2021.
Mbuti
Documental fotogràfic i article de Matt Reichel, cofundador d’Inertia Network:
Huang, R., «Mbuti: Congo’s last forest pygmies persist despite violence and loss», Inertia Network, s. f.
Mosuo
Guo, X. In State and Ethnicity in China’s Southwest, Países Bajos, Brill, pp. 109-159, 2008.
Xiao, E., Jin, J., Hong, Z., & Zhang, J., «The relationship between children and their maternal uncles: A unique parenting mode in Mosuo culture», Frontiers in Psychology, 13,(2022.
Mattison, S. M., Beheim, B., Chak, B., & Buston, P. Offspring sex preferences among patrilineal and matrilineal Mosuo in Southwest China revealed by differences in parity progression, Londres, Royal Society Open Science, 3(9), 2016.
Moken
«The Wave That Eats People – The Value of Indigenous Knowledge for Disaster Risk Reduction», United Nations Office for Disaster Risk Reduction, 9 de agosto de 2011.
Wayú
Durán Camelo, V. H., «Cuerpo y educación en la cultura Wayúu», Revista Educación física y deporte, n. 29-2, 239-252, Funámbulos Editores, 2010.
«Els wayú es divideixen en dos grups: els apaalanchi (platger), que són pescadors, i els arumewi (pastors), que són ramaders. Durant l’època seca, migren cap a altres llocs de pastura o treballaran en l’extracció de la sal.»
Extret de: Hostein, N., «El pueblo Wayú de la Guajira colombo-venezolana: un panorama de su cultura», San José (Costa Rica), Cuadernos De Antropología, 20, 2010.