El silenci de l’aigua

«Vaig tornar a lloc, el sol ja s’havia post, vaig tirar l’ham i vaig esperar. No crec que hi hagi en tot el món un silenci tan profund com el silenci de l’aigua. El vaig sentir en aquell moment i no l’he oblidat mai més.»

A la vora del riu Tajo, un nen està a punt d’atrapar el gran peix. En el mateix moment que perd la seva presa, comença per a ell el despertar de la lucidesa. A partir d’un record d’infància, José Saramago elabora una rondalla de gran bellesa i saviesa que Manuel Estrada recrea meravellosament.