El vell al pont

En plena ofensiva feixista, en algun lloc de l’Ebre, un ancià sembla clavat a un pont, incapaç de reaccionar. No se sap si espera la mort o si en fuig. S’ha vist forçat a abandonar el seu poble natal i ho ha perdut tot per culpa de la barbàrie de la guerra. Mentre els republicans evacuen el lloc, el narrador, un soldat encarregat de reconèixer el territori, es dirigeix a ell:

—I no teniu família? —li vaig preguntar, tot vigilant l’altre cap del pont on uns quants carros davallaven a corre-cuita pel pendent de la riba. 
—No —va respondre—, solament els animals que he dit. El gat, és clar, estarà bé. Un gat se sap espavilar, però no sé pas què serà dels altres. 
—Quines idees polítiques teniu? —vaig preguntar-li. 
—No en tinc cap —va dir—. Tinc setanta-sis anys. He caminat dotze quilòmetres i ja no puc més.

En una situació tan efímera com és la trobada en un pont entre un ancià i un soldat, Hemingway condensa la trajectòria de tota una existència. Perfila, sense dibuixar-la, la línia d’una vida anterior i suggereix, sense explicar-ho, el que està succeint en aquell mateix instant i les possibilitats que emergeixen d’una vida futura —o truncada—.

Tanmateix, aquesta prosa submergida s’erigeix com la part més important de la història. Més encara que la punta de l’iceberg: en aparença, un relat senzill sense acció; o el retrat d’un heroi dur i resistent, elegant en el patiment, com els que li agradava retratar en les seves obres.

Hemingway va compondre aquest relat quan treballava a Espanya com a corresponsal durant la Guerra Civil, a partir d’una notícia que va enviar per cable submarí el 17 d’abril de 1938, diumenge de Pasqua. El vell al pont veuria la llum aquell mateix any, en forma de relat i no de crònica, primer a la revista Ken Magazine, i poc després, dins del llibre Els primers quaranta-nou contes.

L’epíleg d’Ian Gibson, especialista en història contemporània, ofereix de forma precisa i rigorosa la contextualització dels fets subjacents del conte. Mentre que la seva anàlisi detallada permet comprendre els esdeveniments immediatament anteriors i posteriors a l’acció del relat —l’evacuació d’Amposta—, la cronologia que inclou l’edició ofereix una visió general del conflicte:

Som a l’abril de 1938. Fa vint-i-dos mesos que Espanya està immersa en una guerra civil, cada cop més despietada a causa del suport decisiu que Hitler i Mussolini aporten als revoltats. El nombre de víctimes, tant als camps de batalla com en les dues rereguardes, arriba als centenars de milers.

El treball d’il·lustració de Pere Ginard, de to quietament dramàtic, és el complement ideal de l’estil de Hemingway. Per aquesta sèrie s’ha inspirat tant en els fotomuntatges de John Heartfield i el cartellisme de l’època, com en autors emblemàtics de la fotografia de guerra —Gerda Taro i Robert Capa— i l’aplicació del color del seu admirat Antonio López.

En aquest breu relat, instantània de concisa eloqüència sobre les víctimes de la Guerra Civil Espanyola, es resumeix la qualitat de l’obra de Hemingway. Va ser precisament la prosa extraordinària dels seus llibres de relats —«llisa i directa, que ensenyava a assumir la vida en la seva totalitat», en paraules d’Enrique Vila-Matas— allò que li va comportar el prestigi com a escriptor.

El vell al pont és una obra excepcional que explica una única història, la de les víctimes de qualsevol conflicte, en dos registres. Atractiva per especialistes i profans tant en el tema de la Guerra Civil com en la literatura de Hemingway, posseeix un valor testimonial per la base fotogràfica de les il·lustracions, i inclou els elements necessaris per ubicar els fets en el context històric.

–

Ressenya de El vell al pont a Els Matins de TV3.