El més petit de tots

Lola Anglada i Sarriera, precursora de la il·lustració i autora cabdal de Catalunya, va escriure i il·lustrar, en plena Guerra Civil, El més petit de tots. Un llibre que pretenia inculcar els valors  republicans als nens i les nenes, alhora que posava en relleu els penosos efectes de la guerra i els beneficis de la pau. Libros del Zorro Rojo i l’Ajuntament de Barcelona recuperen aquesta obra en una edició fidel a l’original, que inclou dos assajos —sobre Anglada i sobre la LIJ durant la II República— de Montserrat Castillo, historiadora, crítica d’art i comissària de diverses exposicions de Lola Anglada, i de Teresa Mañà, filòloga i coautora del llibre El patrimoni de la imaginació: llibres d’ahir per a lectors d’avui (2007).

El títol, que és una mostra excepcional de la lluita antifeixista i el catalanisme popular, va veure la llum el 1937 per iniciativa del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, l’oficina creada pel govern de Lluís Companys un any abans per difondre la causa catalana, internacionalitzar el conflicte bèl·lic i mantenir l’ànim de la població.

Abans de ser un àlbum il·lustrat, el protagonista es va fer corpori en la figureta d’un infant vestit amb la gorra frígia —símbol del republicanisme popular—, una granota d’obrer, el puny esquerre alçat i una senyera a l’altra mà, marxant tot decidit com un milicià qualsevol per batallar contra els facciosos. L’escultor Miquel Paredes va crear aquesta peça per encàrrec del Comissariat de Propaganda, que volia traslladar un missatge de confiança i preparar la població civil per a la guerra. Segons Jaume Miravitlles, president i creador d’aquest departament, «El més petit de tots» va voler ser «la cara amable de la creu que presentaven molts aspectes tèrbols del que passava al carrer».