En plena ofensiva feixista, en algun lloc de l\u2019Ebre, un anci\u00e0 sembla clavat a un pont, incapa\u00e7 de reaccionar. No se sap si espera la mort o si en fuig. S\u2019ha vist for\u00e7at a abandonar el seu poble natal i ho ha perdut tot per culpa de la barb\u00e0rie de la guerra. Mentre els republicans evacuen el lloc, el narrador, un soldat encarregat de recon\u00e8ixer el territori, es dirigeix a ell:<\/p>\n
\u2014I no teniu fam\u00edlia? \u2014li vaig preguntar, tot vigilant l\u2019altre cap del pont on uns quants carros davallaven a corre-cuita pel pendent de la riba.\u00a0<\/i>
\n\u2014No \u2014va respondre\u2014, solament els animals que he dit. El gat, \u00e9s clar, estar\u00e0 b\u00e9. Un gat se sap espavilar, per\u00f2 no s\u00e9 pas qu\u00e8 ser\u00e0 dels altres.\u00a0<\/i>
\n\u2014Quines idees pol\u00edtiques teniu? \u2014vaig preguntar-li.\u00a0<\/i>
\n\u2014No en tinc cap \u2014va dir\u2014. Tinc setanta-sis anys. He caminat dotze quil\u00f2metres i ja no puc m\u00e9s.<\/i><\/p>\n
En una situaci\u00f3 tan ef\u00edmera com \u00e9s la trobada en un pont entre un anci\u00e0 i un soldat, Hemingway condensa la traject\u00f2ria de tota una exist\u00e8ncia. Perfila, sense dibuixar-la, la l\u00ednia d\u2019una vida anterior i suggereix, sense explicar-ho, el que est\u00e0 succeint en aquell mateix instant i les possibilitats que emergeixen d\u2019una vida futura \u2014o truncada\u2014.<\/p>\n
Tanmateix, aquesta prosa submergida s\u2019erigeix com la part m\u00e9s important de la hist\u00f2ria. M\u00e9s encara que la punta de l\u2019iceberg: en aparen\u00e7a, un relat senzill sense acci\u00f3; o el retrat d\u2019un heroi dur i resistent, elegant en el patiment, com els que li agradava retratar en les seves obres.<\/p>\n
Hemingway va compondre aquest relat quan treballava a Espanya com a corresponsal durant la Guerra Civil, a partir d\u2019una not\u00edcia que va enviar per cable submar\u00ed el 17 d\u2019abril de 1938, diumenge de Pasqua.\u00a0<\/span>El vell al pont<\/i>\u00a0<\/span>veuria la llum aquell mateix any, en forma de relat i no de cr\u00f2nica, primer a la revista\u00a0<\/span>Ken Magazine,<\/i>\u00a0<\/span>i poc despr\u00e9s, dins del llibre\u00a0<\/span>Els primers quaranta-nou contes.<\/i><\/p>\n L\u2019ep\u00edleg d\u2019Ian Gibson, especialista en hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, ofereix de forma precisa i rigorosa la contextualitzaci\u00f3 dels fets subjacents del conte. Mentre que la seva an\u00e0lisi detallada permet comprendre els esdeveniments immediatament anteriors i posteriors a l\u2019acci\u00f3 del relat \u2014l\u2019evacuaci\u00f3 d\u2019Amposta\u2014, la cronologia que inclou l\u2019edici\u00f3 ofereix una visi\u00f3 general del conflicte:<\/p>\n Som a l\u2019abril de 1938. Fa vint-i-dos mesos que Espanya est\u00e0 immersa en una guerra civil, cada cop m\u00e9s despietada a causa del suport decisiu que Hitler i Mussolini aporten als revoltats. El nombre de v\u00edctimes, tant als camps de batalla com en les dues rereguardes, arriba als centenars de milers.<\/i><\/p>\n El treball d\u2019il\u00b7lustraci\u00f3 de Pere Ginard, de to quietament dram\u00e0tic, \u00e9s el complement ideal de l\u2019estil de Hemingway. Per aquesta s\u00e8rie s\u2019ha inspirat tant en els fotomuntatges de John Heartfield i el cartellisme de l\u2019\u00e8poca, com en autors emblem\u00e0tics de la fotografia de guerra \u2014Gerda Taro i Robert Capa\u2014 i l\u2019aplicaci\u00f3 del color del seu admirat Antonio L\u00f3pez.<\/p>\n En aquest breu relat, instant\u00e0nia de concisa eloqu\u0308\u00e8ncia sobre les v\u00edctimes de la Guerra Civil Espanyola, es resumeix la qualitat de l\u2019obra de Hemingway. Va ser precisament la prosa extraordin\u00e0ria dels seus llibres de relats \u2014\u00abllisa i directa, que ensenyava a assumir la vida en la seva totalitat\u00bb, en paraules d\u2019Enrique Vila-Matas\u2014 all\u00f2 que li va comportar el prestigi com a escriptor.<\/p>\n